L’esperança de vida ha augmentat considerablement, moltes malalties infecciones han estat eradicades o controlades per vacunes, però ha aparegut una certa dependència al sistema sanitari que sembla que va en augment.

Vivim en una societat on la salut fàcilment es veu debilitada, les expectatives i les demandes de la població reben un nou enfoc d’atenció com de recerca de solucions, ara preocupa una calvície, la sudoració, la timidesa, fins hi tot es fan patològics períodes evolutius normals com l’embaràs, la menopausa, la adolescència… Ha crescut la necessitat desmesurada d’acudir al metge i medicalitzar.

Per altra banda la facilitat d’accés d’informació tècnica per part de la tota la població també genera un problema, en ocasions abans d’una visita a qualsevol professional el pacient ja acudeix amb un diagnòstic, dificultant que el metge desenvolupi correctament la seva tasca d’exploració. A la xarxa hi podem trobar molta informació, alguna de manipulada i d’altre de ben contrastada, generant gran confusió al pacient de la justificació de la seva simptomatologia.

El concepte que engloba el descrit anteriorment és el de disease mongering, que contempla la creació de malalties relacionades amb el desenvolupament normal. En aquesta invenció de patologies també té molt a veure la comercialització de productes per prevenir o millorar la salut.

La manera de combatre aquesta situació és relativitzar, no obsessionar-se en simptomatologies banals, acceptar el que comporta cada etapa vital i entendre que implica tenir salut sense buscar un estat utòpic de benestar.