En una entrada anterior us vam comentar que vam assistir al I Congrés Internacional de Psicologia Clínica Infantil i Juvenil celebrat a Madrid.Un dels simposis al que vam assistir tractava del Bullying i el Ciberbullying que, com sabeu, es tracta d’un assetjament, tant físic com psicològic, cap als nens per part dels seus companys de forma continuada i al llarg del temps que cada cop estan més presents a les escoles dels nostres fills.

Una de les conclusions a les que es va arribar és que qualsevol nen o nena pot ser tant víctima de les agressions com pot arribar a ser l’agressor/a per la pressió establerta per la resta del grup. Tenint en compte això, és important estar molt atents als signes d’alerta que poden presentar els nostres fills si són víctimes tant del bullying com del ciberbullying, com  no voler anar a l’escola, no explicar res del que fan a l’escola o a l’institut, trastorns del son, intensa ansietat, somatitzacions (mals de panxa o de cap recurrents), símptomes depressius (tristesa, apatia…), canvis d’humor molt bruscos, baixada del rendiment escolar, sentiments de culpabilitat i fins i tot episodis d’enuresi.

També hem d’estar pendents dels missatges que els nostres fills reben a través de les xarxes socials o el que altres companys pengen a elles (Facebook, Twitter, WhatsApp, Instagram…) ja que, de vegades el que ells interpreten com a bromes o missatges sense importància, en realitat són missatges intimidatoris i/o de burla que amaguen un assetjament.

Tanmateix hem de vigilar els missatges que els nostres fills envien als seus companys, així com analitzar els comportaments i/o conductes que els nostres fills expliquen que tenen vers als seus companys per si corresponen a comportaments que podrien classificar-se com assetjament i que podrien donar-se o bé per la pressió del grup, sota  la direcció d’un líder negatiu, o bé per què tenen por de ser ells les pròximes víctimes i s’uneixen a l’assetjador per a protegir-se.

En qualsevol dels casos, l’assetjament és un tema que genera un intens patiment emocional en els nostres fills i per aquest motiu hem d’estar alerta per a detectar els símptomes des de l’inici i poder prendre mesures el més aviat possible.