Els infants estan bastant acostumats a que els adults els hi resolguin els problemes, decideixin per ells i per tant no acostumen a tenir la necessitat de pensar, de reflexionar sobre quina és la millor elecció. També hi ha molts aprenentatges que s’acaben assolint de forma mecànica amb poca opció de raonar i interioritzar els continguts. Però com podem ensenyar a pensar?

Una de les tècniques més conegudes és la del brainstorming, referint-se a la tasca de fer un llistat de totes les possibles alternatives d’un problema. Fer una pluja d’idees s’empra molt quan volem desenvolupar el pensament creatiu, però no només és útil per aquest objectiu sinó que pot servir com a manera que permetre pensar sobre qualsevol situació que se’ns planteja.

El que es vol potenciar entre els nens i nenes sobretot en edat d’educació primària és el pensament flexible, aquell que doni la opció a buscar més alternatives, anar més enllà del que veiem aparentment, buscar solucions que poden semblar il·lògiques, incoherents però que el final ens podem portar a una idea de geni. Per aconseguir-ho, cal superar les suposicions que ens genera a priori el problema.

Amb el temps, el nostre pensament acaba sent rígid. Una rigidesa que ens ajuda a ser funcionals i eficients però que en certes situacions no és suficient i per tant cal una visió més amplia del problema i plantejar-nos solucions que mai haguessin escollit com a primera opció.

Per tant, és bo poder deixar anar el pensament lliure i la creativitat per descobrir el petit geni que tots portem dins.