En el TDAH destaca la dificultat que es té per adquirir bons hàbits, tant d’autocura (rentar-se les dents, rentar-se les mans, dutxar-se…), com acadèmics.
A nivell acadèmic observem que les seves tasques escolars poden ser brutes i descuidades. S’aixeca de la cadira durant les classes, es balanceja contínuament, fa sorollets amb la boca o cantusseja, contesta de forma precipitada fins i tot abans que s’acabi de formular la pregunta. Persisteixen els problemes d’obediència, sovint pares i mestres opinen que es porta malament, es resisteix a fer els deures.
A classe es distreu amb facilitat, fins i tot amb els seus propis pensaments, veient-se interrompuda la tasca que està fent. Fa comentaris inapropiats que generen conflictes. Sovint perd o oblida objectes necessaris, com l’agenda o els llibres. Aquests aspecten fan que el rendiment no sigui l’esperat per les seves capacitats intel·lectuals.
Els nens amb TDAH solen mostrar dificultats de comportament o comportaments pertorbadors dins de l’aula que venen generats per la pròpia simptomatologia de TDAH (manca d’ atenció, impulsivitat, hiperactivitat). Així, comportaments con ara interrompre, moure’s, no acabar les seves tasques, estar distret, destorbar dins de l’aula… provoquen situacions difícils de manejar per part del mestre però que moltes vegades són inevitables per al nen.
A nivell social, pot tenir problemes de relació amb els companys degut a l’impulsivitat, pot mostrar ràbia pegant o insultant. Sembla que tot això ho fa expressament i busca un munt d’excuses poc convincents.

Tot això pot conduir a que tingui un baix autoconcepte. Per evitar-ho podem:
. Elogiar la conducta adequada.
· Utilitzar un llenguatge positiu.
· Ignorar, a vegades, conductes menors.
· Evitar els càstigs, ja que no li ensenyen la conducta correcta.
· Anticipar el que poden ser situacions problemàtiques.
· Dedicar-li temps.
· Supervisar-lo sovint.
· Apropar-nos a ell amb ganes d’ajudar-lo, veure’l com un nen que té un problema i no com a un nen problemàtic.