Quantes vegades ens recorden allò que vam fer malament? Quantes vegades recordem als nostres fills i/o filles aquelles accions que ens han decebut? Segurament tothom té el record d’aquells grans erros de vida que ha hagut de superar per poder continuar. Però, i si plantegem les preguntes des d’un prisma positiu? Difícil? No! Potser parlem d’un llenguatge infreqüent però la veritat és que la nostra societat està poc acostumada a fer una lectura positiva dels successos de la seva pròpia vida.
Quants cops ens han recordat allò que vam fer correctament? Quantes vegades mirem als nostres fills i/o filles i els hi reforcem allò que han fet de la manera que nosaltres esperàvem? Si ens ho parem a pensar amb deteniment, segurament pressuposem que la seva obligació no és una altra que realitzar aquelles tasques que nosaltres encomanem. Sens dubte s’han de fixar uns límits i hem de ser perseverants en la educació dels nostres fills. Això, però, no és incompatible amb saber premiar aquelles accions que han estat realitzades de manera satisfactòria. Perquè? Doncs perquè ells esperen el nostre recolzament, el nostre suport és necessari per comprendre que és allò que esperem d’ells i per tant, necessiten escoltar allò que realitzen correctament.
Cada cop és més elevat el nombre d’adolescents que tenen l’autoestima baixa, que la seva autoimatge és equivocada i que la seva expectativa es relaciona estretament amb una perspectiva de fracàs. Per tant, és important saber mirar als nostres fills i filles d’una altra manera. Practicar la mirada positiva ens permetrà fer un retorn molt més acurat de la realitat. Reforçar el pensament positiu a més, possibilita que aquests afrontin les seves dificultats amb millor actitud.