El divorci, com tota crisi humana, mereix ser tractat amb la major dosis de respecte possible. Des del Centre Infeda de psicologia de Reus, acompanyem en aquest procediment psicològic de la separació i el divorci, en com explicar-ho als fills, i en com minimitzar l’impacte emocional que pot produir sobre el desenvolupament evolutiu del nen per tal de contribuir a l’adaptació de la nova situació.
Com explicar la separació als nens?
- Primer que tot tenir en compte que les conseqüències de la separació i divorci depenen de manera molt significativa de quin sigui el context en el que es produeix la ruptura. No és el mateix un refredament de la relació, que una confrontació continua.
Tampoc és igual que el nen/a pugui mantenir una continuïtat de casa, escola entre d’altres, a que es presentin múltiples canvis importants.
- Informar als fills de la decisió de separar-se és sempre una decisió difícil, no hi ha discurs que elimini el patiment, però des del punt de vista de la salut psicològica del nen, hauríem de considerar:
- Que se’ls hi presenti com una decisió conjunta. És important que parlin els dos pares per torns i amb una tonalitat tranquil·la i de respecte.
- El nen/a ha d’estat informat/da sense masses detalls. L ‘informació ja s’anirà ampliant, però una vegada ja presa la decisió.
Quan el nen/a no té l’explicació, recorre a la fantasia podent aparèixer mals entesos d’abandonament que llavors si té un pes més traumàtic.
- No cal que se l’informi dels motius de fons que la parella tinguin o que motivin a la separació o divorci, preguntar-se de que li pot servir la informació que vull donar-li i què vull aconseguir amb aquesta.
- Explicar que hem decidit viure separats però que ells no han tingut res a veure.
- Indicar que és una decisió pensada, que no és modificable.
- Explicar qui marxarà de casa i amb qui viuran, per tal d’anticipar com afectarà el canvi en les seves rutines.
- No hi ha víctimes ni culpables.
- Millor no crear-los una fantasia mentint sobre la realitat de la separació, per exemple fent veure que un d’ells és de viatge.
- Aclarir que s’acaba la relació de parella però no el vincle pare-fill.
Consideracions evolutives (Benedek 1999) a tenir en compte:
- Menys de 5 anys: no necessiten explicacions massa llargues. Explicar-los qui se’n va de casa i que no li passarà res dolent, també parlar del lloc on viurà.
- Entre 5 i 8 anys: el nen/a necessita saber que li passarà, com afectarà a les seves rutines i que els pares seguiran ocupant-se d’ell.
- Entre 9 i 12 anys: els preocupen més o menys el mateix que als més petits. La seva immaduresa els porta a pensar en termes de bo o dolent, correcte o incorrecte. Pot culpar a un dels membres de la parella o pensar que se’ls demana que prenguin partit. En aquesta edat els nens formen un fort vincle amb la figura del mateix sexe, desenvolupen la identitat sexual. És important als nens (mascle)garantir la continuïtat amb la relació amb el pare.
L’equip de psicòlegs de Reus del Centre Infeda, el nostre despatx de psicologia, ens oferim per ajudar a orientar a la família en aquests moments ja sigui a que el nen/a expressi el seu malestar, sense bloquejar les emociona o contrargumentar el que pensa i oferint estratègies per millorar l’adaptació, autoconcepte, etc. Com pels membres de la parella, per tal de gestionar les seves emocions, assumir el fracàs de la relació, ajudar a descobrir-se com a persones, entre d’altres.
També parlem de les famílies reconstituïdes.