Sota aquest títol tan atrevit ens trobem sota una problemàtica molt real. Avui en dia els nostres fills i filles, els nostres alumnes tenen més motivació pels jocs interactius que pel propi  aprenentatge. L’escola innovadora apareix com un esdeveniment poc comú on es reprodueixen formes de fer de fa més 30 anys. L’escola ha de ser orgànica i adaptar-se el més aviat possible a la quantitat de canvis que aporta la societat i aquesta és segurament l’assignatura pendent. Els videojocs, molts cops rebutjats com a eina educativa, són la clau per comprendre el món dels nostres fills. Internet, Google o qualsevol altre aplicació no només té la capacitat d’emmagatzemar grans quantitats d’informació sinó que aquest es mostra en diferents formats, de manera dinàmica i interactiva.

La comparació que ens proposa Gonzalo Frasca en el següent video, convida a reflexionar sobre l’estat educatiu i les formes d’aprenentatge dins del sistema educatiu. A partir de les seves reflexions s’extreu sobretot la idea de innovar, arriscar i així no caure en la dinàmica que porta a situar a l’alumnat com a recipients buits que s’han d’omplir de coneixements, sense deixar que ells siguin els principals protagonistes del seu propi aprenentatge.