Tothom diu que la Carla és molt simpàtica, l’altre dia a l’hora del pati es va dirigir cap a un grup de nenes que estaven intercanviant cromos. Ella sense pensar-ho va asseure’s al costat d’una de les nenes i va dir: ondia, quants cromos teniu?; a mi també m’agraden aquestes cartes; demà les portaré i també podem intercanviar; m’agrada molt la teva samarreta, on l’has comprat? El grup de nenes al poc s’aixequen i marxen.

La Carla sempre està interessada en saber que fan els altres, en dir coses maques d’aquestos, compartir el que té i apropar-se amb un somriure. Difícilment es podrà discutir amb ella, ni rebre cap mena de comentari despectiu. Però perquè a la Carla li costa tant fer amics?

En aquest cas, aparentment podríem dir que ella ha actuat de forma correcte i que ha estat el grup de nenes el que no han permès que participés en el joc. Però si analitzem la situació, ella s’ha assentat sense demanar permís o sense rebre alguna mena de consigna no verbal de les altres. En aquest cas eren nenes més grans i ella ha envaït la intimitat del grupet, per tant han decidit aixecar-se i marxar per la incomoditat de tot el seguit de preguntes. Les dificultats de la Carla és no poder ajustar la seva conducta a la necessitat del moment, tenint en compte que no s’ha d’actuar de la mateixa manera si ens dirigim a un igual, a un adult o a una persona desconeguda. La conducta ha estat il·limitada perquè ha actuat de forma invasiva, poc prudent i sense tenir en compte a l’altre. Tot i que l’intenció és bona i l’objectiu és agradar, al final ha aconseguit l’evitació.

La Carla posseeix un seguit d’habilitat només cal que aprengui a ajustar-se a la situació. Estimular noves habilitats socials és un procés  d’aprenentatge que entra dins de la normalitat.