Aprofitant que s’acosta Halloween, en aquesta entrada i en la propera parlarem de la por, i de la por en els infants.

La por és una emoció que podem anar experimentant al llarg de la vida, actua com a mecanisme de defensa per evitar situacions potencialment perilloses i permet a la persona reaccionar davant d’aquestes.

La por és una emoció que pot ser apresa i pot esdevindre paralitzadora quan es té en grau alt. Sovint s’utilitza la inducció a la por com a mecanisme de control a la mainada (vindrà l’home del sac, et mossegarà…)

Evolució de les pors segons el moment evolutiu:

  • Entre 0-1 anys: les pors més comunes són cap allò desconegut, a les alçades i separació dels pares. Són instintives i de gran valor adaptatiu.
  • Al voltant dels 2-3 anys: són intensificar-se l a por a la separació dels pares, pors relacionades amb animals i sorolls forts. La presència comprensiva i afectuosa dels pares normalment és suficient perquè es calmi.
  • Entre els 3 i 6 anys: van incrementant-se els estímuls potencialment capaços de generar por, entren en escena els personatges imaginaris com monstres, fantasmes, etc.  Això va en paral·lel al desenvolupament cognitiu.

Convé anar en compte amb els contes que s’expliquen o allò que veuen els nens per la televisió, ordinador, etc. per tal de no generar-lis pors.

Apareix la por a estar sols o a la foscor, també temors relacionats amb perdre l’amor de les persones a qui estima.

  • Entre els 6 i 9 anys: les pors comencen a ser més realistes i especifiques, esdevenen més significatius els temors a danys físics, metges, o la por a la mort.

Pot aparèixer el temor al fracàs escolar, a la crítica i amb els seus iguals. També apareix la por al divorci dels pares

  • Dels 9 als 12 anys: segueixen les pors al dany físic i al divorci dels pares. Tendeixen a intensificar-se la por a la crítica , al fracàs, al rebuig per part dels iguals. Solen aparèixer pors relacionats amb els canvis físics.
  • Entre els 12 i els 18: prenen més força les relacionades amb l’autoestima personal i les relacions socials, decauen les relacionades amb el perill i la mort. Es probable que senti la necessitat de ficar-se en situacions de risc per autoafirmar-se davant dels iguals.