Com acompanyar les pors

Generalment les pors infantils desapareixen per si soles quan el nen creix. De vegades poden sortir més endavant canviades de forma o contingut.

L’edat del nen en ha d’indicar si aquella por és normal per la seva edat. Tot i que encara que sigui pròpia no per això hauríem de ridiculitzar-lo ni ignorar-la. Tampoc és bona idea sobreprotegir al nen ja que podria arribar a pensar que està en perill real.

El més convenient serà:

  • Parlar amb el nen.
  • Concretar allò que l’espanta.
  • Ensenyar-li a donar el valor real que aquesta pot tenir.
  • Ensenyar-li com disminuir l’ansietat quan estigui a punt de situar-se davant de l’estímul que l’espanta.

És important que els adults no els hi transmetem als nens les pròpies inseguretats. La reacció que tinguem davant la situació servirà per agreujar o minvar l’angoixa.

No permeteu que altres nens se’n riguin, ja que tothom pot patir algun problema i cal entendre-ho i ser solidari.

Al nen cal educar-lo de forma integral tenint en compte els moments feliços, però també que hi ha tristesa i dolor, per tal d’aprendre a conviure en aquests sentiments. Ha d’aprendre a afrontar els problemes que se li presentin, en comptes de fugir-ne, enfrontant-se a les seves pors per arribar a superar-les.

Recursos per treballar les pors:

  • Contes: buscar històries que facin referència a situacions on es puguin sentir identificats o que puguin agafar simpatia per algun personatge que els faci por.
  • Jocs: jugar amb llanternes a la foscor, construir un monstre que li fa por i després destruir-lo, etc.
  • Activitats: escriure en paperets les pors, parlar-ne i finalment posar-les en la foca d’un fantasma…