El que ens podem preguntar és, com és que segons les estadístiques tres de cada cinc parelles a Catalunya es separen?. Hi ha gent que afirma que ara la societat  i les parelles en sí tenen més problemes de convivència que abans. Altres diuen que no és cert, que el que succeeix és que ara el problemes es fan més visibles de cara en fora i que hi ha una acceptació social vers la separació que facilita el poder dur a terme un pas tan complexe.

Cert és que ara, ha canviat molt la manera d’ entendre les relacions.  La maduració personal i la de la parella no sempre porta camins paral·lels, molt cops és divergent. També la igualtat de la dona  ha fet que sigui més independent en tots els sentits i això fa que no necessiti dependre tant de la seva parella. Aquest fet també a donat lloc a un canvi de rols dins la parella que no sempre són ben acceptats.

Val a dir que una de les causes que dificulta més la relació de parella és la manca de comunicació  i el no pensar quin tipus de parella es vol al seu costat. La por a la soledat fa que tenir parella a qualsevol preu sigui el millor, i òbviament, a mig termini passi factura. La dependència emocional dóna lloc a parelles asimètriques amb una sèrie de mancances en l’harmonia d’una relació: La comunicació, el recolzament, l’empatia, els valors compartits, la filosofia de vida, la dinàmica de les discussions són àrees que es troben afectades.

Així doncs podem dir que la relació de parella sota el nostre punts de vista no és un valor en crisi. Sóm éssers socials i necessitem de les relacions amb els altres.  El que sí val la pena reflexionar, és que l’individualisme no ha de ser el factor rellevant en la nostra manera de viure, saber el que un vol i tenir en compte al altre haurien d’anar en harmonia.