Aprofitant que el 30 de gener va ser el dia de la Pau, m’agradaria introduir  un recurs per mantenir la Pau dins de casa propi de la pedagogia Montessori, s’anomena la “taula de la Pau”.

Té doble utilitat, per ús individual, quan un nen es sent atabalat o trist hi pot anar i estar allà fins que es recuperi o torni al seu estat d’ànim habitual, o col·lectiu, com a eina per a solucionar conflictes.

La idea de la taula és fomentar l’autonomia i el desenvolupament de les habilitats socials i emocionals. S’ofereix un espai per expressar els seus sentiments i arribar a un acord entre les parts.

Per organitzar la taula es necessiten varis elements senzills:

  • primer que tot una taula, de mida infantil, es poden afegir dues cadiretes.
  • un rellotge d’arena, relaxa al veure com cauen els granets d’arena
  • un instrument de la Pau, pot ser una flor, pedra bonica… serveix per marcar els torns de paraula i serveix com a símbol de la Pau.
  • Una campana que es farà sonar quan hagin arribat a un acord.

És important explicar als nens quan estiguin tranquils per a que serveix, que no s’ha de molestar a qui hi estigui i animar-los a provar-la.

S’hi poden posar unes normes de l’estil: no pegar, no en-riure-se’n de l’altre…

les frases que es diguin començaran sempre amb un: “jo em sento…” i no “tu has fet…”

si s’enfaden o es posen nerviosos s’interromprà breument i es tornarà quan els ànims estiguin més tranquils.

Els adults poden fer de moderadors, intentant intervenir el menys possible.

 

Aquesta és una idea per dur-la a terme però cada casa podeu fer les variacions que cregueu.