Sempre que necessitem un moment per a estar sols, aquesta soledat és viscuda de forma positiva ja que ens permet centrar-nos en nosaltres mateixos i en les nostres necessitats, gaudint d’un moment de pau i tranquil·litat en el que fem activitats gratificants.

Però quan la soledat no és quelcom triat ens espanta molt, potser perquè pensem que estar sols és la conseqüència d’un fracàs personal a l’hora d’establir una relació de parella i aquest fet ens omple d’angoixa. I si la soledat esdevé després d’una separació o de la mort de la nostra parella, aquesta angoixa encara pot augmentar més donat que veiem la soledat d’una forma encara més amenaçadora al pensar que hem de començar una vida sense companyia i que no esn sentim preparats per això.

Malgrat la soledat no ens agradi, hem d’aprendre a gaudir de la vida en soledat per poder gaudir de la companyia dels altres. Viure en soledat implica fer-se càrrec d’un mateix i tenir una major responsabilitat, que ens permet fer les coses a la nostra manera descobrint els nostres recursos, el que no podem fer si sempre vivim acompanyats ja que la presència continua dels altres no ens permet explorar tot el nostre ventall de recursos ni la nostra capacitat de generar estratègies d’afrontament a les diferents situacions que se’ns presenten.

Hem de tenir en compte que la soledat pot esdevenir molesta en el sentit de trobar a faltar a algú en un moment determinat, però es tracta d’un sentiment passatger que hem d’aprendre a tolerar malgrat el malestar que genera ja que, si l’acceptem, aquest sentiment no ens superarà i aviat podrem centrar-nos en quelcom interessant per a nosaltres.

Enfrontar-nos al sentiment de soledat vol dir, en definitiva, explorar els recursos propis i trobar la nostra pròpia autonomia per poder créixer com a persones. Hem d’aprendre a conèixer-nos bé i a saber com som, qui volem ser, quins són els nostres desitjos, les nostres il·lusions… i això només podem fer-ho sols.