En els últims anys decidir tenir un bebè està passant a ser una pla més dins d’una llarga llista de fites a aconseguir en la vida. Abans no hi havia tanta planificació i quan arribava s’acceptava. Actualment apareixen més angoixes precisament per aquest fet, saber quan és el millor moment.

 

El desig de ser pares no és suficient alhora de donar el pas. Es busca una estabilitat emocional, una relació de parella consolidada, una situació professional que permeti ser compaginada amb la vida professional, recolzament familiar, una vivenda amb unes característiques determinades… Si tots aquests requisits fossin indispensables molt pocs decidirien ser pares. Però, un dels criteris que cobra més importància és l’edat. Tot i que la millor edat és entre els 20 i els 30 no sempre acompanyen les circumstàncies, amb la vintena normalment encara no es té la suficient maduresa emocional i a la trentena avui dia costa l’estabilitat esperada a diferents nivells. Cada vegada hi ha més mares primerenques a partir dels 35 anys, no té perquè ser un problema però si que hi ha més risc patir qualsevol patologia.

 

Al final la prioritat és que sigui un nen desitjat, no importa complir tots els criteris esmentats, com tampoc si es tracta d’una mare soltera, d’una parella homosexual, o fins hi tot d’un procés d’adopció, cal que l’ambient on creixi tingui amor, estabilitat i uns valors.