A mesura que el nen es va desenvolupant va adquirint estratègies a nivell lingüístic que l’ajudaran a comunicar-se de forma eficaç amb els que l’envolten, però no tots ho acaben portant a terme de la mateixa manera, ja sigui perquè l’infant presenta un retard en l’adquisició del llenguatge oral o perquè presenta un trastorn, serà necessari fer ús de les diferents tècniques alternatives i augmentatives de la comunicació per tal de poder-se relacionar de forma satisfactòria.
No només empren aquestes tècniques els més petits sinó que també van dirigides a joves, adults i ancians que per alguna raó no han adquirit o han perdut les habilitats necessàries per comunicar-se. S’acostumen a emprar amb casos amb trastorn de l’espectre autista (TEA), paràlisis cerebrals (PC), discapacitat intel·lectuals i amb les diferents malalties neurològiques.
Emprar aquesta tècniques no és ni molt menys incompatible amb una estimulació natural del llenguatge oral, precisament el que es busca és rebre per diferents canals la mateixa informació de manera que sigui més fàcil comprendre el missatge. L’objectiu prioritari és permetre una comunicació bidireccional, de manera que també puguin fer demandes i explicar el que tinguin interès de compartir.
Existeixen diferents tècniques, per una part la majoria es basen en l’ús de pictogrames, amb aquests es formen plafons comunicatius, el comunicador de veu i tota mena recursos tecnològics que permeten un fàcil accés de forma adaptada a les necessitat específiques i especials en cada cas.