Tothom menteix.

Davant una relació de parella, molts cops, les mentides es donen ja des d’ un inici, quan ens volem mostrar més que ideals amb l’altre.

Molts cops es tracta de mentides sense gran importància, que no tenen més transcendència. No són més que una petita distorsió de la realitat.

Dins de la parella establir relacions que s’instaurin a través de les mentides, fins i tot aquelles que denominem pietoses o beneficioses, té les seves conseqüències a la llarga.

Acostumar-se a les mentides vol dir que no som capaços d’ assumir els nostres actes, ni d’acceptar possibles discrepàncies sobre les nostres opinions. Es no estar segurs de nosaltres mateixos i tenir una baixa autoestima. Es no saber defensar el nostre criteri o no saber comunicar les nostres idees de manera no ofensiva.

Hi ha la creença de que les dones menteixen més que els homes. Però no és cert. Ho fan més o menys per igual. El que si s’ha observat és que ho fan per diferents motius. Les dones menteixen normalment  perquè els altres es  sentin millor.  En canvi els homes ho fan per quedar bé.

Val a dir que mentre treguem benefici del fet de mentir no ho canviarem. Però realment ens val la pena?

Ja sabem per experiència que tard o d’hora la veritat acaba sortint. Hem de pensar si volem establir una relació de parella basada en mentides i manca de confiança encara que creguem que aquestes mentides no són tant importants.