La pel·lícula explica com és el nostre funcionament mental pel que fa a les emocions, de quina manera s’emmagatzemen els records, perquè hi ha vivències que són molt transcendents i per tant les guardem sota clau i d’altres acaben en un forat negre. Parla d’unes illes, referint-se als pilars essencials de la vida de cadascú, composats per la família, l’amistat, els hobbies, i algun trets de la personalitat que ens defineix. Cinc emocions bàsiques: l’alegria, la tristesa, la por, la ira i el fàstic tenen una taula de comandament i són les que dirigeixen la conducta de la protagonista, una nena que s’ha d’enfrontar a un conjunt de canvis a nivell personal. També apareixen altres conceptes com el tren del pensament, els somnis, l’amic invisible de la infància, el subconscient, la memòria a llarg plaç…
Tendim a pensar que un estat de felicitat o d’estabilitat emocional s’aconsegueix intentant recopilar el màxim de records positius, però en ocasions precisament passar etapes més dures on predominen els sentiments de tristesa fan que els moments agradables siguin més significatius. Precisament aquest és un dels obstacles que han de superar els controladors de les emocions, ells volen evitar situacions angoixants, però acaben entenent que la protagonista està creixent, ja no és una nena i per tant la manera de gestionar els conflictes ha de ser de forma més madura.
És una filmació molt recomanable que la gaudiran tant infants com adults. Requereix un grau de simbolització i de representació de les emocions elaborat, permetent un aprenentatge final.