Cada any augmenten el nombre de famílies reconstituïdes al nostre país. I a què ens referim quan parlem de famílies reconstituïdes? Les famílies reconstituïdes són aquelles formades per dos adults els quals, almenys un d’ells, té fills d’una relació anterior. En funció d’això ens trobem amb diferents tipus de famílies: les famílies en que un els membres de la parella té fills d’una relació anterior; les famílies en que els dos membres de la parella tenen fills d’una relació anterior i les famílies que, a més de tenir fills d’una relació anterior (ja sigui un dels membres de la parella o els dos) tenen fills en comú.
Formar una família reconstituïda presenta una dificultat afegida a la formació d’una família tradicional, i és que les famílies reconstituïdes tenen en el seu origen una pèrdua, ja sigui aquesta produïda per una mort (i és el vidu o la vídua la que forma una nova família) o bé per una separació o divorci. Sigui quin sigui el motiu de la pèrdua, es produeix una situació de dol que ha de poder estar ben resolta abans de constituir una nova família, ja que del contrari, les situacions no resoltes afectaran negativament a la nova família, provocant conflictes de relació entre els nou membres.
Els conflictes més freqüents als quals s’afronten aquestes famílies són:
- No acceptar que formen una família amb característiques particulars que s’han de tenir en compte per tal que hi hagi una bona adaptació, per part de tots els seus membres, a la nova dinàmica familiar.
- No entendre que als fills els hi pot costar més adaptar-se a la nova situació. Hem de tenir en compte que els adults han passat per una fase d’enamorament, de consolidació de la relació i han pres la decisió de compartir les seves vides, però els fills existents no han viscut aquestes etapes i de cop es troben amb que el pare o la mare els hi presenten la nova parella i ells l’han d’acceptar, els hi agradi o no la decisió que els seus pares han pres.
- La por dels fills a ser relegats pels seus pares perquè aquests dediquen més temps a la seva parella.
- Les dificultats del membre de la parella que no és pare dels fills a l’hora de solventar les dificultats que es produeixen en la convivència diària (horaris, feines de la casa, normes de convivència…)
- Possibles interferències de l’ex-parella o de la família extensa, que no accepten la nova relació.
- Les dificultats de posicionament dels fills si els dos membres de la parella en tenien de relacions anteriors. Tanmateix, si la parella té un fill en comú, veure com aquest fet afecta als fills de les relacions anteriors. En ambdós casos poden donar-se casos de gelosia, de dificultats per gestionar als fills propis i als fills de la parella…
Les famílies reconstituïdes són diferents, però aquesta diferència no és el problema, el problema ve de no acceptar aquesta diferència, de no acceptar que els fills van a un ritme diferent que els seus pares i que se’ls ha de donar una marge de temps per a que ells puguin assimilar els canvis que s’estan produint, s’ha de vigilar que no es trobin immersos en un conflicte de lleialtats entre els seus pares biològics ( conflicte que sorgeix si un dels pares no accepta que l’altre tingui una nova parella) i, especialment, els pares han de tenir en compte dedicar un temps exclusiu als seus fills biològics perquè ells no se sentin exclosos en la seva nova relació. I aquest temps especial s’ha de tenir especialment si el pare o mare biològic té un fill amb la seva nova parella, ja que llavors els nens se senten més insegurs respecte al seu lloc en la família.