Qui no ha patit ànsia per menjar que aixequi la mà.

Cap mà alçada ? Perquè serà, que no ens estranya.

Al llarg de la nostra vida  hi ha molt estats físics o psicològics que fan que ens  descontrolem amb el menjar. No necessitem ingerir de igual manera al llarg de tota la nostra vida. El nostre metabolisme basal a la vida adulta fa que necessitem menys ingesta de nutrients que a la infantesa o la pubertat que ens mengem el món ( en totes les seves accepcions, figurada i real).

També les nostres apetències amb el menjar canvien al llarg dels anys i dels estats d’ ànim. Així, per exemple, les dones que tenen síndrome premenstrual tenen més tendència a patir canvis alimentaris per ansietat. I també poden tenir canvis d’aquest tipus les dones embarassades. Els homes no es lliuren, ells també poden patir igualment que les dones depressió o ansietat que fan que la ingesta d’aliments sigui irregular, més copiosa i desequilibrada.

Podem dir que moltes ocasions en alimentem emocionalment, és a dir, mengem aquells aliments que ens motiven més per un estat d’ànim que per una necessitat fisiològica.

Sí, sí, que em dieu del xocolata, les pastes, el menjar ràpid,…

Si considerem doncs que l’ànsia pel menjar es un problema psicològic, com a tal l’ haurem de tractar. No solament ens basarem en el control de la ingesta, sinó amb el control de l’ansietat, caviar hàbits i pensaments,…

Ara bé podem indicar unes petites pautes que ens poden ser útils com ara:

  • Limitar l’accés a aliments “perillosos”.
  • Controlar les hores del dia que tendim a picar
  • Estructurar les menjades i repartir-les en cinc ingestes.
  • Eliminar el concepte d’aliment “prohibit” ja que així minvarem el desig de ingerir-lo.
  • Modificar l’estat d’ànim, si és necessari amb ajuda.