Molts sabem què és tenir un conegut o un amic amb el trastorn de l’Espectre Autista tipus Asperger. Ara bé, sempre ho observem des de l‘infància o des de l’adolescència. Però, què passa quan aquest nen o nena creix, quan es fa gran?
Les característiques primàries del trastorn de l’Espectre Autista són les següents:
- Aïllament, poc contacte visual.
- Joc solitari i repetitiu.
- Incomprensió social i les normes que són implícites.
- Processament sensorial peculiar.
- Llenguatge peculiar, poca habilitat per la conversa.
- Despistat, desordenat, dificultats per organitzar-se.
- Segueixen raonaments complexos, però tenen dificultats per seguir ordres senzilles.
- Els hi costen els canvis.
- Manca de sentit de l’humor, no entenen les bromes.
Tots aquests aspectes poden ser treballats per tal d’aconseguir estratègies adaptatives al seu entorn i que els ajudin a comprendre’l millor.
Però quan són adults encara que alguns aconsegueixen tenir èxit en la seva vida professional i fins i tot tenir una família, no vol dir que totes les seves dificultats desapareguin.
Els hi costa molt estar dins de la societat, pateixen depressions i ansietat, els hi costa molt mantenir les feines. La societat moltes vegades els rebutja degut a les seves dificultats o carència d’habilitats socials.
Si cadascú hi pensa, segur que pot trobar algun adult a la seva vida amb alguns trets Asperger i si ho analitzem, podem veure, que per a ells és difícil passar desapercebuts i que la seva conducta no cridi l’atenció.
Hem d’aprendre a veure la seva manera de ser com quelcom que ens enriqueix també a nosaltres. Són sincers, volen agradar el que passa és que hi ha vegades que no saben com fer-ho. Encara que són rígids, això els fa força disciplinats i són molt honests.
De nosaltres dependrà que ho veiem com un defecte o com una virtut.