A l’actualitat trobem dos tipus de corrents oposades respecte als deures. La que està a favor, considera que els deures són beneficiosos perquè aporten més responsabilitat, disciplina i hàbits d’estudi. Els detractors entenen els deures com una càrrega, una font de conflictes familiars i d’estrés per l’alumne.
Si en els centres dels nostres fills segueixen el primer corrent, hi haurà deures. I fer els deures, per a qualsevol noi amb dificultats pot ser una situació frustrant i desagradable, que és el que acostuma a passar amb els dislèxics.
Alguns consells que poden ser d’utilitat:
- Els deures tenen l’objectiu de practicar, una mica, aquelles tasques amb les que el nen ja està familiaritzat.
- Si els deures són massa complicats o bé massa nombrosos cal parlar-ho amb el/a mestre/a. Sempre serà més profitós ajustar la quantitat de treball.
- És important habituar-se a una rutina. Per aconseguir aquest objectiu, un horari visual en el lloc destinat a fer els deures, pot ajudar. L’horari “extraescolar” ha de ser prou flexible per incloure activitats lúdiques i gratificants pel nen.
- El lloc de la taula de treball, ha de ser un espai lluminós, tranquil, endreçat i amb tots els estris necessaris a l’abast.
- Calculeu el millor moment perquè el vostre fill faci els deures. Cal recordar que els nens amb dislèxia han de treballar més dur a l’escola que els seus companys. Segur que necessiten un descans abans de tornar a posar-s’hi.