Fa moltes faltes d’ortografia.
Hauria de fixar-se més en com escriu.
El nen/a amb dislèxia té una manera de processar l’ortografia que no segueix el mateix patró que els nens sense dislèxia. El nen amb dislèxia no aprèn ortografia copiant. Fer-li repetir la còpia d’una paraula no li serveix per poder memoritzar-la.
Això no vol dir que no s’hagi de treballar, cal donar pautes específiques, referents i temps perquè pugui desenvolupar estratègies que li serveixin per autocorregir-se. Sabent positivament que millorarà, tot i que sempre farà faltes.
Existeixen també dificultats per estructurar el text quan són de producció pròpia, ja que la seva velocitat de processament mental i la seva capacitat de plasmar-ho per escrit són dispars. Si a més s’han de fixar en amb l’ortografia aconseguirem dues coses:
- Perdre qualitat en el relat i
- Desmotivar-lo per aquest tipus de tasques.
Recordem que els nens amb dislèxia són molt sensibles perquè són molt conscients de les seves dificultats i perquè solen arrossegar un bon nombre de fracassos a les seves esquenes. Per tant, siguem molt curosos amb els comentaris que els fem. Ells ja saben que fan moltes faltes, però no hi poden fer més perquè no tenen les mateixes habilitats per enfrontar-s’hi que els altres nens.
Us deixem l’enllaç amb el conte “El Punto” de Peter Reynolds explicat per Luís Pescetti, no us el perdeu a nosaltres ens ha fet reflexionar.