L’aprenentatge es basa en l’observació, en l’experiència i l’aplicació d’aquest coneixement adquirit, però no tots els aprenentatges són igual de significatius per els infants, aquells que reben des del nucli familiar tenen més rellevància en el seu desenvolupament. Què vol dir? Que els pares són els major referents de cara als nens, tot el que observen d’ells acaba incorporant-se en la seva manera de funcionar.
Els adults no poden controlar totes les seves conductes per ser sempre un bon model cap als fills, però sí que cal ser conscients, que la manera de dirigir-se a l’altre, vocabulari que emprem, el to de veu, ho capten a la primera. El vídeo següent ofereix un exemple de la influència que exerceix.
És evident que els nens són una còpia de les figures més properes, quan es tracta d’expressions particulars, postures concretes, fins i tot manies d’ordre, gustos alimentaris, podem ser graciosos cap als demès, dotant caràcter i personalitat, però també reprodueixen conductes que no són tant adequades. No es pot jutjar la manera d’actuar dels nens quan és la mateixa que la dels seus referents. Cal recordar que en els primers anys de vida és quan es comença a definir la personalitat per tant qualsevol experiència viscuda fàcilment la integren i ja forma part del seu ventall de respostes. Som realment conscients d’aquesta influència cap al nen?
Vídeo representatiu d’una situació de reproducció d’una conducta: