El trastorn de l’espectre autista és molt ampli, tot i el diagnòstic la manifestació d’aquest pot ser molt diferent en cada cas. En general compateixen les dificultats en les relacions socials, problemes de comunicació i llenguatge com també limitacions d’accedir al simbolisme.

La pragmàtica representa una de les àrees del llenguatge relatives al ús d’aquest. Com s’empra el llenguatge és molt important per ajustar la nostra conducta a les exigències de la situació. Des de nadons aprenem a interpretar el context, a observar per actuar de forma adequada. Aquesta capacitat representa que és innata, sense adonar-nos aprenem contínuament noves maneres de relacionar-nos, però que els hi passa als nens amb TEA? Doncs que aquesta capacitat que apareix de forma natural i espontània per a ells no ho és, necessiten aprendre-la, requereixen que els ajudin a interpretar les escenes socials quotidianes perquè hi ha subtileses que se’ls hi escapen.

En els infants amb TEA acostuma a estar alterada la qualitat de la mirada, en ocasions no apareix, com pot ser fixa i sembla que traspassi. Les expressions facials i els gestos acostumen a ser bastant pobres, poc comunicatius i en ocasions poc ajustats al que requereix la situació. La relació amb els iguals es veu més altera que amb la dels adults ja que aquests són més imprevisibles. A nivell corporal com la modulació del to de la veu acostuma a ser bastant rígida i fins hi tot robotitzada. Els hi costa iniciar una conversa com continuar-la, a no sé que estigui relacionada amb els seus interessos. No acostumen a apareixen gestos de èmfasi, com d’escolta mútua que són necessaris per demostrar a l’altre que ens interessa el que ens està explicant.  La comprensió és molt literal per tant fàcilment es pot veure alterada quan apareix alguna metàfora o ironia.

La pragmàtica és una de les àrees que acostuma a estar sempre altera, fins hi tot en casos de alt funcionament són aquests aspectes els que tenen més dificultat en poder aprendre i interpretar correctament. La millor manera d’ajudar-los es poder fer de “traductors” d’aquesta situacions socials i així enriquir la capacitat d’interacció.