En Daniel va sortir de l’escola i es va dirigir amb rapidesa al parc. Quan va arribar havien uns nens de la seva classe jugant a futbol. Es va acostar amb ganes de participar del joc. Al Daniel li encanta el futbol i només arribar comença de indicar a cada nen quina havia de ser la seva posició en el partit. Un d’ells es va queixar de la decisió d’en Daniel. En un acte de ràbia en Daniel va agafar la pilota i va marxar corrents.
Aquesta situació és bastant usual i moltes vegades es justifica dient que són nens i que és un fet insignificant. Però cal analitzar quin és el fons del problema. En Daniel té desig de relacionar-se amb els altres, fins hi tot quan veu als seus companys es posa molt content perquè té ganes de compartir una nova jugada que tenia pensada. Però en canvi els altres senten que els ha imposat el joc sense preguntar si estaven d’acord amb les modificacions. Hi ha un conjunt de normes alhora de compartir un joc que no són apreses en els llibres sinó que s’aprenen precisament jugant. El Daniel no acaba d’acceptar que en un joc col·lectiu cal escoltar als altres, respectar la opinió sobretot quan s’arriba amb el joc iniciat, ser flexible i entendre que en ocasions cal cedir.
Com en el cas de la Carla, només requereix modificar alguns aspectes de la seva conducta, en aquest cas sobretot relacionats amb l’autocontrol. En Daniel serà capaç de relacionar-se gaudint del joc quan tingui en compte els desitjos dels altres.