Volíem comentar-vos que la setmana passada part del nostre equip es va desplaçar a Madrid al I Congrés Internacional de Psicologia Clínica Infantil i Juvenil.
Hem vingut amb nova informació que, al llarg de les pròximes setmanes, ens agradaria poder compartir amb tots vosaltres.
Un dels temes més actual és l’increment de la violència del fills cap els pares. És una agressió que cada cop és més freqüent i no es troba, necessàriament, lligada a la classe social. Els fills volen generar danys als pares i ho fan mitjançant agressió psicològica i física cap el pare i agressió psicològica cap a la mare. Davant d’aquestes conductes hi ha pares que també actuen amb violència i això dóna lloc a una escalada d’aquesta conducta.
Per aquest motiu és necessari la intervenció no solament amb els fills sinó també amb els pares. És una intervenció integral on un dels punts a tractar es l’autoregulació de la violència per part de tots dos grups, fills i pares; les habilitats d’afrontament; i també treballar la justificació dels pensaments agressius com a resposta.
Hem d’incidir amb l’empatia, amb el joc com a element socialitzador i que permet treballar les emocions, i també amb la comunicació.
Ja sabem que els adults que presenten conductes psicopatològiques estan relacionades amb problemes d’una relació a la infància. Entre pares i fills s’havia establert una relació fràgil, d’abandonament, maltractament o llenguatge negatiu que possiblement va anar desencadenant en conductes agressives de violència.