No podem negar que la nostra societat cada vegada es sensibilitza més en relació al tema de la dislèxia. Cada vegada més professionals són capaços de valorar aquest trastorn i el que és més important tractar-lo o derivar-lo a especialistes. Però aquest coneixement necessita millorar ja que encara no progressa adequadament.
Podem dir que com més primerenca és la intervenció, millor és el pronòstic. Perquè no només estem parlant d’aprenentatge, també hi ha el tema de l’autoestima del nen/a que sap que no rendeix com els altres i s’enfonsa dia a dia quan l’escola no l’entén. Per exemple, activitats habituals, com les de lectura o operatòria, amb control de temps es converteixen en autèntics suplicis.
Us recomanem l’article que recull El Periódico titulat “El limbo escolar de la dislexia” sobre el tema, per acaba d’arrodonir.