Aquests darrers dies, una campanya engegada per una associació catòlica qüestionava la identitat de gènere dels infants transsexuals, donant la imatge falsa i distorsionada de que la identitat de gènere és quelcom que un tria de forma voluntària.
És per aquest motiu que des del nostre centre de Psicologia de Reus, el Centre Infeda, volem tractar aquest tema i aclarir alguns conceptes relacionats amb la transsexualitat.
És important remarcar que la identitat de gènere no és una cosa que un escull, una persona no escull sentir-se dona o sentir-se home, una persona se sent dona o se sent home independentment del seu sexe anatòmic. En la gran majoria dels casos, les persones se senten identificades amb el sexe que els hi marca la seva anatomia, però en alguns casos, quan els nens o nenes comencen a prendre consciència de la seva identitat sexual (del fet de sentir-se nens o sentir-se nenes), se n’adonen de que la seva identitat sexual no es correspon amb el seu sexe anatòmic; és a dir, se troben incòmodes amb els seus genitals, perquè no són amb els que se senten identificats, ni se senten còmodes amb els rols que se suposa que van associats als seus genitals.
Això no s’ha de confondre amb els nens o les nenes que no se senten còmodes amb els rols que venen associats al seu sexe. Es tracta de nens als que no els hi agrada jugar a futbol o els jocs moguts o de caire més agressiu associats al rol de nen. O el cas de les nenes a les que no els agrada jugar a nines, o no els agrada anar amb vestits ni amb els colors associats a les nenes. En aquest cas no hi ha cap dubte sobre la seva identitat sexual, ells se senten nens o se senten nenes conforme el seu sexe anatòmic, simplement no els hi agraden les coses considerades tradicionalment de nens o de nenes.
Als nens i nenes transsexuals no és que no els hi agradi els rols relacionats amb el seu sexe, és que ells se senten pertanyents a l’altre sexe i no al que els hi ve determinat anatòmicament, i no volen anar vestits de nen o de nena perquè ells no són un nen o una nena i només quan poden vestir-se, comportar-se i actuar conforme el sexe al qual s’identifiquen, se senten a gust amb ells o elles mateixos.
Hem de pensar que el fet de que no coincideixi la identitat sexual d’una persona amb el seu sexe anatòmic li genera un gran patiment i angoixa, per la qual cosa no és quelcom que un decideixi.