Des del Centre Infeda, hem detectat que malgrat viure en una societat que està intercomunicada mitjançant les xarxes socials, el sentiment de soledat està augmentant de forma considerable. El sentiment de soledat no està relacionat únicament al fet d’estar sol, si no que, en moltes ocasions, es dona tot i estar envoltats de gent, però en aquests casos, la persona sent que les relacions que manté amb els altres són superficials i necessita poder establir relacions més profundes.
Les xarxes socials ens poden ajudar a enriquir les nostres relacions personals i a mantenir la relació amb persones que viuen lluny, per la qual cosa ens poden ajudar a disminuir la sensació de soledat. El problema està quan les úniques relacions que mantenim són a través d’aquestes xarxes, perquè les persones necessitem el contacte físic amb els altres, i aquest contacte no és possible a través de les relacions virtuals. Sense el contacte físic, el sentiment de soledat es fa molt present.
Però, per altra banda, les relacions virtuals ens fan sentir més còmodes i més protegits, especialment quan ens han ferit en les relacions personals. Per la qual cosa si hem passat per una o vàries relacions personals que han acabat malament (ja siguin aquestes amoroses o d’amistat), ens refugiem en les xarxes per a sentir-nos connectats i protegits al mateix temps, però això fa que cada cop ens aïllem més de la gent real i que cada cop ens costi més relacionar-nos fora de la realitat virtual.
Per aquest motiu, malgrat tinguem por, ens faci mandra tornar a començar a establir relacions amb les persones o estem tan decebuts amb els altres que ja no ens quedin ganes de conèixer a ningú, no ens hem de conformar només amb les relacions virtuals. Ens hem d’arriscar a conèixer gent real, hem d’estar preparats a que aquestes relacions no siguin tant satisfactòries com potser ens agradaria, però són el primer pas per a poder arribar establir relacions més profundes i de major qualitat. Des del nostre centre a Reus us podem ajudar a treballar aquestes situacions perquè us sentiu amb força i no tant desprotegits quan us decidiu a fer el pas i pugueu seguir amb el vostre camí.