Molts cops hem sentit que els professionals poden patir la síndrome de Burnout. El que no hem de confondre és aquesta síndrome amb estar cansat o estressat. Tampoc és la conseqüència de travessar una crisi laboral, ni de patir un assetjament laboral.
La síndrome de Burnout seria un estrès crònic que ve donat per un esforç que la persona considera excessiu per assolir uns resultats que són viscuts com insuficients. Això dóna lloc a manca de forces per lluitar, indefensió i retirada psicològica de la feina i fins i tot física. En les fases més agudes es té la sensació que un es troba al límit de les seves forces. Sobretot es pot identificar perquè existeix un esgotament emocional, una despersonalització que provoca un allunyament inconscient del professional vers la feina, així com un sentiment de poca realització personal.
Un cop diagnosticat que estem “cremats” en la nostra feina, per tractar-ho, hem de fer incidència en diferents aspectes individuals, socials i d’organització, com ara l’exercici físic, tècniques de relaxació, organització personal, habilitats socials, recolzament professional, assertivitat, etc …