Moltes vegades, quan parlem de les dificultats per les que passem, o per períodes on sembla que tot es complica, ens plantegem si som prou forts per a poder assumir tot el que estem passant o, al contrari, ens sentim febles perquè ens costa gestionar les coses.
I és aquí on plantegem la pregunta, què vol dir ser fort/a?
Sovint creiem que les persones fortes són aquelles que davant les dificultats no defalleixen, que s’enfronten a tot amb valentí i coratge, que no tenen dubtes, que no s’enfonsen… en definitiva, que afronten les dificultats sense que res els afecti. Per tant, si notem que a nosaltres sí ens afecten les coses, si notem que hi ha moments en que ens ensorrem, que plorem, que tenim ganes de llençar la tovallola i rendir-nos… creiem que som febles. I això, és realment cert? És feble una persona que dubta, que plora, que en determinats moments té la sensació de que no pot més? La resposta és NO.
En realitat, les persones fortes són les que, malgrat sentir-se malament, malgrat tenir moments de dubte, de ganes de deixar-ho córrer tot, continuen lluitant perquè saben que l’únic camí que tenen és continuar endavant.
Les persones fortes també pateixen, no són insensibles, i també dubten i s’equivoquen… la diferència amb les febles és que elles accepten aquests sentiments, saben que hi haurà moments en que se sentiran cansades, que tindran ganes de deixar-ho córrer perquè no poden més, que esclataran i ploraran. Però també saben que tot això és normal quan passem per moments difícils, i que els moments de desesperació passaran i continuaran lluitant.
Les persones fortes també saben que soles no poden amb tot, així que demanen ajuda ja sigui a la seva família, als seus amics i, si és necessari, a persones de fora del seu cercle, com els professionals de la salut.
Perquè s’ha de ser molt fort per acceptar que tenim limitacions, que sols no podem, i també s’ha de ser molt fort per a acceptar l’ajuda dels altres.
Així que si penseu que sou febles per plorar, per no poder més i per demanar ajuda esteu molt equivocats, perquè la persona realment forta és aquella que s’enfronta a si mateixa, que reconeix les seves mancances i les seves limitacions, que accepta que s’equivoca i que continuarà equivocant-se, que de vegades plora i se desespera, però que continua endavant i sap demanar i acceptar l’ajuda dels altres.