Tots nosaltres, en algun moment de la nostra vida, ens hem enganyat a nosaltres mateixos per diferents motius: per què hem comés un error i no volem o no podem assumir les conseqüències del mateix i al fingir o ocultar el que sentim ens justifiquem amb mentides o falsejant la realitat per poder sentir-nos millor; quan ens costa o no volem acceptar aspectes de la nostra persona o del nostre entorn (família, parella, feina…) perquè ens resulten desagradables i tot i que som conscients de que alguna cosa no va del tot bé, no ens sentim amb prou força com per a canviar-la. D’aquesta manera i mitjançant l’autoengany ens deslliurem del malestar que ens provoquen aquestes situacions, minimitzem tensions i conflictes i ens adaptem al nostre entorn, generant una falsa sensació de control que ens allibera d’experimentar emocions negatives.
Tot i que l’autoengany pot semblar que, en un primer moment, ens protegeix d’aquella realitat que ens molesta o ens fa mal, ja què ens permet posar fi a l’estrès que ens genera assumir una responsabilitat, en realitat l’únic que fa és disfressar el problema, i no només no el soluciona si no que pot agreujar-lo, sobre tot si l’autoengany es perllonga en el temps.
Per poder combatre l’autoengany hem de ser honestos amb nosaltres mateixos, acceptar el que no podem canviar per què no depèn de nosaltres i canviar el que si depèn de nosaltres. Si en el moment que ens adonem que ens hem equivocat o que hi ha una situació que ens genera malestar no ens veiem amb prou força per fer-li front, en lloc d’autoenganyar-nos, donem-nos un marge de resposta per poder acumular força i fer front al problema.