L’adolescència és una etapa brusca i curta en el temps que implica un canvi de funcionament tant mental, com relacional, com social.
És la necessitat de trobar un equilibri en la pròpia personalitat, una nova manera d’interaccionar amb l’entorn.
Tot plegat fa complicat valorar els aspectes psicopatològics que acompanyen a l’adolescent, perquè moltes vegades un símptoma pot ser propi d’un quadre clínic o una variant de la normalitat, per afavorir l’adaptabilitat. No oblidem que el comportament de l’adolescent acostuma a ser valorat per l’adult i això pot facilitar l’etiqueta.
Què ens pot fer sospitar en patologia en aquesta etapa:
- Quan les preocupacions inclouen tots els àmbits: familiar, escolar, social, esportiva…
- Quan manifesten retraïment, desinterès en si mateix, abandonament dels hàbits intel.lectuals, socials i d’higiene.
- Quan li costa reconèixer i expressar emocions i afectes. Si converteix l’acció en la seva única resposta.
- Quan es mostra omnipotent i manifesta que pot canviar els hàbits perjudicials quan vulgui
- Quan hi ha abandonament de les aficions.
- Quan han existit a l’etapa infantil símptomes que fan pensar en una patologia preexistent: pors, manca de control d’impulsos, dificultats de socialització, intolerància a la frustració.
Informació extreta del Quadern núm. 11 del Pla de Salut del Servei Català de la Salut. Generalitat de Catalunya.
Imatge extreta: http://www.drugfreehomes.org/category/alcohol-abuse